dilluns, 22 d’octubre del 2012

Vivència Personal

L’altre dia, un amic meu es va enfadar amb mi i un altre de la colla per haver-nos rigut de la seva situació de broma, sense voler-lo ofendre, i ell s’ho havia pres molt malament, però a més deia que l’altre amic li deia coses cada dia, i que també s’havia enfadat per això. En vam parlar tot el matí, i fins i tot al migdia en vam parlar una estona abans d’anar a dinar. Vam arribar a la conclusió que allò simplement era la gota que feia vessar el got, que realment el doll d’aigua era que cada dia li deia coses. A la tarda, iniciades altre cop les converses de pau, vaig aconseguir que es penedís d'haver marxat del grup, i a més el va “perdonar”  (realment va dir: és igual, que faci el que vulgui). Com que tot i que deia que no encara estava ofès, vaig parlar una bona estona amb l’altre, el que li deia coses cada dia al matí, i va reconèixer que alguns dies li feia algun retret. Per acabar-los de reconciliar i acceptant la meva part de culpa vaig escriure un text en nom de tots dos demanant-li perdó, i primer el vaig passar als de la colla per saber si estava bé. Quan em van dir que sí, l’hi vaig enviar ràpidament, i em va dir que s’havia emocionat, i que ens perdonava, ara sí, definitivament. Ara tornen a ser molt amics i cada dia anem junts a l’institut.

Carta:
X ens sap molt de greu si en Y i jo t’hem ofès. No era la nostra intenció, simplement rèiem del nostre humor negre. No t’ho prenguis com a res personal, a partir d’ara no traurem més aquest tema, però no et queixis si el treus tu. Perdona’ns si-us-plau.
X: nom del “criticat”
Y: nom de l’altre amic

dimecres, 17 d’octubre del 2012

El foc i la paraula

El foc i la paraula-Obrint Pas

Dins el cor de les muntanyes
on la història ja no creix,
armats de foc i paraules
la guerrilla resisteix!!
Dins la nit de les mirades,
on la boira oculta el cel,
armats de foc i paraules
l´esperança resisteix!!

Van robar els somriures,
van esborrar la història,
van cosir-nos els llavis
negant-nos la memòria.
Van talar tots els arbres,
van cremar les muntanyes
van assecar les terres
prohibint-nos les onades.

Però mai van poder conquerir la llibertat 
amagada sota els estels.
Mai van poder conquerir la dignitat
la dignitat de ser rebels.

Van incendiar les cases,
van disparar als pares,
van violar les mares
segrestant-nos les cares.
Van confiscar les pedres,
van forjar les cadenes,
van desplegar banderes
ferint-nos amb fronteres.

Però mai van poder conquerir la llibertat
amagada sota els estels.
Però mai van poder conquerir la dignitat
la dignitat de ser rebels.
El foc i la paraula: armes de llibertat
amagades sota els estels.
Mai conqueriran la nostra dignitat,
la dignitat de ser rebels.

TEXT 1

Last summer most exsiting experience was the working camp. There I met people who now are ones of my best friends. It was in July from the 15th to the 29th. I went to Olivella for 15 days. Our job was to pull weeds from a vineyard; when we started, we were not able to see the strains! Another task was rebuilding dry stone walls, or clearing the weeds of one way and make it wider, or try to rebuild a lime kiln. We were 24 boys and girls from several places in Catalonia, but most o them were from Barcelona and outskirts. There were two friends of mine too, but I didn't go with them.