-Joan!
Estigues callat o no tindràs regals!
-Per què el
vull un llibre?! No suporto llegir, i a mi no em facis callar!
No s’adonava
del mal que li feia a la seva mare rebutjant-li el regal...
-Joan, vine –
li vaig dir.
Em va mirar,
i tot fent morros, va venir. Aleshores li vaig dir fluixet:
-No parlis
així a la teva mare, ella ho procura tot per tu. Jo quan tenia la teva edat també
vaig passar-hi per aquí, però t’explicaré un conte i potser ho entendràs
millor.
Va callar i
em va escoltar atentament. Sempre li havien agradat els contes.
“Hi havia
una vegada un nen que volia ser astronauta. De ben petit sempre estava sol,
pensant en la lluna i els estels. De més gran, quan es va casar, va estar a
punt de divorciar-se més d’un cop per aquesta obsessió, i cada vegada tenia
menys relació amb els pares i els dos germans.”
“Amb l’arribada
dels fills tot s’havia calmat, perquè ell es va centrar en la família, fins que
un dia, en veure la lluna, se li van despertar vells somnis. La dona li va
deixar llibertat entre la família o l’espai, i ell li va jurar que després d’anar-hi
un cop es quedaria al seu costat.”
“Dos anys
més tard, va aconseguir volar. Van anar a acomiadar-lo tots els familiars. Un cop
a l’espai, va meravellar-se de la Terra i la Lluna, però un error tècnic el va
allunyar de la Terra, i no podia tornar. Condemnat, va recordar totes i
cadascuna de les persones que havia estimat i estimava, i va veure que el
caprici d’anar tan lluny li havia fet perdre tot el que tenia. Aquell era, sens
dubte, el Nadal més profitós espiritualment, però l’últim i el més solitari de
la seva vida.”
-La intenció
de la historieta, Joan, és que valoris el que tens a prop, i que per viatjar,
no has de fugir de la família, ho pots fer llegint!