dimarts, 28 de febrer del 2012

I si demà no tornara


Visca Obrint Pas!!!

I si demà no tornara
La por em desvetla
a les nits sense dormir
i sent el vell revòlver
que descansa sobre el pit
en aquest bosc humit
els silenci és l'enemic
a trenc d'alba partim
seguint les llums del matí

Travessem l'aurora
entre els cingles del massís
en aquestes muntanyes
sobreviure és resistir
hem canviat mil cops de nom
però tots sabem qui som
guerrillers supervivents
combatents de l'últim front

Unes flames roges
cremem el nostre horitzó
la casa on dormirem
és un esquelet de foc
han matat el masover
ens solia refugiar
anit em va somriure
quan ens vam acomiadar

La lluna ens recorda
que som com estels errants
ombres d'una guerra
perduda en sendes de fang
i quan la foscor em venç
acaricie en soledat
un record en blanc i negre
el motiu del meu combat

I si demà no tornara
al lloc on et vaig deixar
vull que recordes que un dia
joves com nosaltres vam marxar a lluitar
armats d'amor i coratge
i un clavell roig amagat
combatrem fins l'últim dia
sota bandera de la llibertat

Text 4

I'm writing because I'm studying at Brugulat school and there is a lot of rubbish. I send you a photo which shows all the rubbish.
I think there is one reason for this. People drop the rubbish on the floor and ground and they never use bins.
We must do something about that. Perhaps we must put more care tawers asking people to use the bins. I don't know but we must definitely do something here if we want a cleaner, more attractive highschool.
Aniol Roure

Text 3

I'd like to recommend a film which I watched recently, called "I'm legend". The director of the film is Francis Lawrence and the main actor is Will Smith.
The film is about a city which is infected and the infected people become zombies, they can't see the sun. Will Smith is imune and it's the last survivor, his dog dies in the midle of the film, the zombies kill him!
The thing I liked most of the film was its plot, it's amazing. Finally he dies, but that is the reason why he is legend!
All in all, I really enjoyed this film and I recommend it to all the people and all ages.

L'Estanislau

L’Estanislau era un noi alt i prim, tant que no semblava que a casa seva li donessin menjar. A vuitè de bàsica anàvem junts, i encara recordo amb total claredat el viatge de fi de curs, a el “Museum Van Gogh d’Amsterdam”. Era cap al març. Va estar a punt de no venir per culpa de que patia del cor. Vam marxar de Girona amb autobús cap a Barcelona on havíem d’agafar l’avió fins a Amsterdam. Vam arribar després de dinar, i ja frisava per poder entrar, ja que Van Gogh l’apassionava moltíssim.
Quan vam entrar estava buit, desèrtic, però  amb pocs segons, sense que ens adonéssim de res, de tan ràpid, va quedar tot ben ple. Va començar a córrer, i la Marina i jo el vam seguir. Es va parar diverses vegades contemplant quadres inexplicables i imaginatius, fins que es va aturar meravellat davant de “El dormitori de Van Gogh a Arle”.
Aleshores va dir:
-Aquest és el quadre de la meva vida!
-Què dius, n’hi ha de molt millors, com “Nit estelada”-va etzibar-li la Marina.
-O com “Terrassa de cafè a la nit”- vaig dir jo-, sempre que en veus un de nou dius el mateix!
-Aquest és diferent, és especial -va contraatacar. Aquí es va acabar la conversa, perquè es va trobar molt malament de cop i vam haver de marxar.
D’això ja fa 24 anys, i tenia raó, era especial, ja que patia del cor i es va fer una casa vora el mar, amb una habitació com aquella, com “El dormitori de Van Gogh a Arle”. La mateixa finestra mal centrada, e mateix llit de fusta amb llençols vermells, la mateixa tauleta vella però molt ben acabada, les mateixes cadires de vímet, els mateixos quadres estrans per les parets... I el seu somni era morir allà, al llit estirat dormint, formant part de la creació de Van Gogh.
I així és com va morir, l’Estanislau, fa un parell de dies, satisfet de viure i morir com ell volia, ja que malgrat la seva malaltia, va viure feliç i somrient de cara al sol fins l’últim alè.

Cubo

Cubo: me gusta la palabra por si sola, la rapidez con la que se puede mencionar y el objeto en sí. Ese representa algo muy preciso, muy exacto, y aunque las cosas muy minuciosas me pongan un poco nervioso, me dan calma y confianza a la vez, porque son seguras.
Marcos era un chico de doce años que vivía en una pequeña villa de Canadá con sus padres y su hermana mayor. Su padre, Pedro, trabajaba en una empresa donde elaboraban todo tipo de objetos metálicos.
Un día, sin que nadie se diese cuenta, Pedro cogió un pedazo de metal y construyó un cubo. Cuando llegó a casa se lo dio a Marcos, y le dejó claro que era su regalo de aniversario, ya que Pedro no estaría en casa ese día. Toda la familia menos él, se marcharían de vacaciones.
Tres días después, por el cumple de Marcos, todos los miembros de su familia, menos él, se fueron a los Estados Unidos. Estaba acostumbrado a que en casa nadie le escuchase y a que todo el mundo pasase de él, por eso agradeció mucho el regalo de su padre, que ahora tenía en sus manos. Se lo puso en el bolsillo de la chaqueta y se fue a comprar la merienda. Cuando entró en la tienda vio a un atracador que estaba robando el dinero de la caja registradora. El hombre amenazaba a la cajera con una navaja. Cuando vio a Marcos, lo miró a los ojos y le intentó clavar la navaja en el pecho, pero gracias al cubo no se lo pudo hundir. Marcos, rápidamente sacó el cubo del bolsillo interior del abrigo, y se lo tiró en toda la frente. El hombre cayó al suelo, y la policía, que acababa de llegar, lo detuvo y lo encerró en la cárcel. Desde entonces, Marcos, siempre lleva el cubo en su bolsillo, porque aunque en su casa no lo valoren, él los quiere igual.

Crisis en el "Camp Nou"

El “Camp Nou” queda inundado a causa de los escupitajos de los jugadores
Los técnicos del campo dicen que es por culpa de los resfriados que sufre el conjunto catalán.

Ayer, los jugadores del FCBarcelona tiraron tantos escupitajos en el terreno de juego, que durante el entrenamiento, este quedó inundado hasta la primera fila de la gradería. Los técnicos del campo dicen que con un par de días limpiando el terreno de juego ya lotendrán disponible y los jugadores podrán volver a entrenar. Según el delegado de campo,  el terreno no se limpiaba desde el mes de enero de 2008 por culpa de la crisis que sufría el club. “En mi vida no había visto algo igual” dice Pep Guardiola en la rueda de prensa. Los jugadores se tuvieron que retirar cuando solo llevaban un cuarto de hora entrenando. El equipo directivo cree que es por culpa de los resfriados que sufre el conjunto catalán.



Aniol  Roure, Barcelona